De ben xicoteta any darrere any he ixit tots els estius de vacacions en la familia, visitar ciutats i pobles, i quedar-mos en lo bo de cada lloc. A grans trets ara puc destacar 4 viatjes q hem van marcar…
En el 2002, la primera vegada q vax anar a visitar la ciutat provincial d’on és mon pare, Granada.vam passetjar per tots els seus carrers acabant en la zona de tapeo, un carrer llarg i estret ple de terrasses de barets, on la tapa acompanya a la beguda q demanes. Recorde be com desde els primers 5 minuts q vam passar alli va ser un sortit de sensacions, un sortit artístic…desde una parella de joves cantautors, a un grup de teatrers…que amenitzaven de la millor manera una nit d’estiu i a la frescor!
Més tard, cap al 2005 vam estar per Malaga…i passejant els seus carrers vam començar a sentir un blues, q ens va guiar fins a una plaçeta a on una Big Band de joves músics de la ciutat recitaven per als vianants com nosaltres…oferien virtuosos les notes més improvisades. Quina nit…quins talents…quin gust de passar una nit acompanyada de la seua música!
I al dia seguent SORPRESA, entrant al metro senc una música com vinguda del cel…i flautista q estava deleitant-mos en una sonata de Mozart! Hem vax vorer més q obligada a deixar-li unes monedes, ja q no vax resistir-me a parar-me embobada a sentir-lo durant tota la peça.
Recorde el sortit de sensacions al ixir al carrer en unes de les meues vacaciones per Barcelona! 2006…la meua primera escapada en la meua germana.
Es la ciutat on més artistas vam trobar en cada carrer, desde la rambla plena de mimos e inteprets, fins la plaça Catalunya…on vam trobar a un grup de músics d’alló més curios!
Ahí deixe el video perque realment ens van fer passar una estona agradable…
FInalment, l’any passat en el meu viatje aventurer per Anglaterra…hem vax donar conter de q eixe colectiu de gent existia per tots els llocs de la Terra…soles vam aplegar a Oxford vam vorer un home sentat davant de uns instruments artesanals de ferro, que traien un so molt agradable, i en el mateix carrer una parella fent sonar unes arpes...música celestial!
Estic ben segura q hem deixare a algun artista de carrer que me pogut trobar per nombrar!
Cap d’ells son menys importants que Bisbal, Melendi, o Madonna...inclus m’arriesgaria a dir que tenen muntó més de mérit, ja que la seua profesió li arriba a agradar tant que son capaços d’ixir al carrer, invadir els espais públics per fer arribar als demés el seu art i els seus productes, arriesgant-se a arreplegar 4 duros, arriesgant-se a estropetjar el seu material, arriesgant-se a ser despreciats…per lo que més disfruten en esta vida!
En part, estan fent uns proposta per a que la gent ixca al carrer, que passeje pels seus carrerons...com be es feia abans, tot el món feia vida a cel obert, tots els negocis eren de portes a fora. Per a que la gent veguera els seus treballs, per a que pugueren demostrar lo que valien, i lo que ells feien!
Convertixen cantons, carrers, plaçes, metros…de manera totalment espontánea en forus generadors de art i artistas, que defenen i disfruten la seua professió!
Perque no el fet de que espiguen al carrer fent-mos disfrutar en ells, de algo tan barat com l’art, es de menysprear el seu ofici…si no tot al contrari, ja que ells estan dispostos a tocar a canvi de res! A actuar a canvi de res! A cantar a canvi de res…
O millor dit, a tocar, actuar, cantar…a canvi de que els sentim, de que esboquem una sonrisa mentres disfruten del espectacle, dels aplaudiments al acabar el acte.
I pense que aixi no guanyen tant de diners, pero el seu esforç dia a dia es més valorat!
Sempre tenim temps per a parar-mos a escoltar, i empapar-nos del que ens volen fer sentir! Disfruta del seu art, ixc al carrer i participa…
En el 2002, la primera vegada q vax anar a visitar la ciutat provincial d’on és mon pare, Granada.vam passetjar per tots els seus carrers acabant en la zona de tapeo, un carrer llarg i estret ple de terrasses de barets, on la tapa acompanya a la beguda q demanes. Recorde be com desde els primers 5 minuts q vam passar alli va ser un sortit de sensacions, un sortit artístic…desde una parella de joves cantautors, a un grup de teatrers…que amenitzaven de la millor manera una nit d’estiu i a la frescor!
Més tard, cap al 2005 vam estar per Malaga…i passejant els seus carrers vam començar a sentir un blues, q ens va guiar fins a una plaçeta a on una Big Band de joves músics de la ciutat recitaven per als vianants com nosaltres…oferien virtuosos les notes més improvisades. Quina nit…quins talents…quin gust de passar una nit acompanyada de la seua música!
I al dia seguent SORPRESA, entrant al metro senc una música com vinguda del cel…i flautista q estava deleitant-mos en una sonata de Mozart! Hem vax vorer més q obligada a deixar-li unes monedes, ja q no vax resistir-me a parar-me embobada a sentir-lo durant tota la peça.
Recorde el sortit de sensacions al ixir al carrer en unes de les meues vacaciones per Barcelona! 2006…la meua primera escapada en la meua germana.
Es la ciutat on més artistas vam trobar en cada carrer, desde la rambla plena de mimos e inteprets, fins la plaça Catalunya…on vam trobar a un grup de músics d’alló més curios!
Ahí deixe el video perque realment ens van fer passar una estona agradable…
FInalment, l’any passat en el meu viatje aventurer per Anglaterra…hem vax donar conter de q eixe colectiu de gent existia per tots els llocs de la Terra…soles vam aplegar a Oxford vam vorer un home sentat davant de uns instruments artesanals de ferro, que traien un so molt agradable, i en el mateix carrer una parella fent sonar unes arpes...música celestial!
Estic ben segura q hem deixare a algun artista de carrer que me pogut trobar per nombrar!
Cap d’ells son menys importants que Bisbal, Melendi, o Madonna...inclus m’arriesgaria a dir que tenen muntó més de mérit, ja que la seua profesió li arriba a agradar tant que son capaços d’ixir al carrer, invadir els espais públics per fer arribar als demés el seu art i els seus productes, arriesgant-se a arreplegar 4 duros, arriesgant-se a estropetjar el seu material, arriesgant-se a ser despreciats…per lo que més disfruten en esta vida!
En part, estan fent uns proposta per a que la gent ixca al carrer, que passeje pels seus carrerons...com be es feia abans, tot el món feia vida a cel obert, tots els negocis eren de portes a fora. Per a que la gent veguera els seus treballs, per a que pugueren demostrar lo que valien, i lo que ells feien!
Convertixen cantons, carrers, plaçes, metros…de manera totalment espontánea en forus generadors de art i artistas, que defenen i disfruten la seua professió!
Perque no el fet de que espiguen al carrer fent-mos disfrutar en ells, de algo tan barat com l’art, es de menysprear el seu ofici…si no tot al contrari, ja que ells estan dispostos a tocar a canvi de res! A actuar a canvi de res! A cantar a canvi de res…
O millor dit, a tocar, actuar, cantar…a canvi de que els sentim, de que esboquem una sonrisa mentres disfruten del espectacle, dels aplaudiments al acabar el acte.
I pense que aixi no guanyen tant de diners, pero el seu esforç dia a dia es més valorat!
Sempre tenim temps per a parar-mos a escoltar, i empapar-nos del que ens volen fer sentir! Disfruta del seu art, ixc al carrer i participa…
![Josan...va per tu!!!![fotet en Rocktardor]](http://3.bp.blogspot.com/_BcYVkmk5b4U/SPMRlWQUFwI/AAAAAAAAADQ/kX68hAys_6Q/S226/1+divendres.+rocktardor+(46).JPG)
4 comentarios:
judia!!!
bueno pues está molt be la teua entrada..
sobretot per lo de viatjar.. en k et trobes en cada viatge k fas!!
jo estic dessitjant viatjar altra vegada.. avore si podem escaparmos prompte!
molts b7s wapa!
jejejeje...
estic mirant billets cap a la toscana!!!t'apuntes???
o tal volta cap a Granada en pascua...necesite fuguir ja!
per cert, senc les faltes d'ortografia, i pel meu valencià de carrer cutre!!!
besiiitos a tots!!!!
Està molt bé el teu blog, i com mola que hages viatjat tant. Jo, l'any que vé, me'n aniré amb uns amics a Miami. A vore com va, perqué jo en avió no he anat mai, però ja tinc ganetes de nar. Vinga guapa, un petonet!!!
M'encanta, jo tambe n'he vist molts i molts en tots els viatges, pero desgraciadament no recorde ni la mitat, era masa "nano" i no ho difrutava com tocava. Pero weno, encara ens queden viatges, i tambe podem fer-ho nosaltres no?? algun dia mos escaparem per fer el que tant ens agrada, MÚSICA!!
per cert, ves pensant en l'escapada que farem, que d'aci no res ja tinc els 18 xDDDD
Publicar un comentario