domingo, 20 de julio de 2008

Dissabte diferent

Enmig del bullit de la gent, comence a pensar… sé que avui no és un dissabte qualsevol... alguna cosa passarà…es fan les 4:30 de la nit, i ja res és el que pensava que seria, estic a primera fila de la discomòvil, però no em menege… la gent passa fugaç pel meu costat... decidisc anar-me’n…
Bé o mal fet, no ho sé, ho faig sola, viatjant per cada carrer de Pedreguer passen els minuts i vaig pensant… comencen a ixir-me paraules de la meua ment, reflexions…
Deuria ser més directa, però no m’ix. Deuria ser més honesta amb mi mateixa, però no sé. Ara bé, deuria? No, sóc com sóc, ningú ni res pot canviar eixe fet…
Ja fa 10 minuts que camine, ni una ànima pels carrers, tots estan ballant o fent el gamba, o coneixent noves amistats o a saber... a la discomòvil, eixa mateixa que a mi, avui, em pareixia un soroll… ep! Dues motos passen, m’amagaré per si acàs…
Ja posats, em pose a pensar en les meues amistats, i en les amistats un poquet més especials, els done massa importancia? Em faig massa, com dir-ho, pesà? Bec, nosé. Acabe preocupant-me massa i, perquè no dir-ho, passant-ho mal a esquenes de les persones que els importe, però de que servix dir-ho ara, ara que estic bé i no fa uns dies, que és quan estic mal i ho necessite? Tantes preguntes sense resposta…
Ep! Acaba el meu viatge, carrer depòsit nº26, he arribat al meu destí, o almenys, al meu destí d’aquesta nit, ja són les 5… massa he pensat avui… i, efectivament, ha sigut un dissabte diferent, massa diferent, però ara ja és hora de dir-li el típic “bona nit” a l’àvia i a deixar de pensar per hores. Encara que, tal volta, el meu subconsient no em deixe…

Aparta’t, vigila, amb compte…

3 comentarios:

judith dijo...

Disabtes diferents han hagut i hauran tants...
d'eixos q ixes en un plan fet i a mitja nit et dones conter q no era el q realment desitjaves fer!
Pareix q els disabtes siguen dies de festa, vorer gent, beure, i més burrera!pero el cos no sempre demana el mateix i a unes persones més q altres el cos li demana un dia de reflexions, de pau...

Les persones en facilitat de agarrar carinyo i confiança a la gent son les q més patixen...potser mai tens q fiarte de algú fins q no et done una raó per a fer-ho!

Tens molta gent en la q fer eixes reflexions, gent en confiança i q t'aprecia moltisim, pero les teus idees les tens q formar tu mateixa...i eixos moments de soletat son els q millors teories sobre la vida trauras!!!!

Molts besets nana!

*Miriam* dijo...

judith, no sé que més puc dir-te.. en un gràcies no podria dir-te tot..

eres lo milloret benissera!

José Andrés dijo...

Judith, eres la meua diosa del pensar!! penses el mateix que jo i saps explicaro...t'admire!

A mi m'acaba de pasar aixo mateixa...son festes en poble nou, tenia plà de relax en la meua tata, parlar unes horetes i a dormir, aplega, i me diu que es quedara poc, que vol ballar...xof! total, hem estat 30 min dels quals no hem parlat practicament res, hem anat al ball, me despedit dels amics i me ne anat...agafe la moto, que se m'ocurrix??? pegar voltes, xabia, gata, xabia, poble nou, casa. Temps per pensar, reflexionar i aclarirme. Perque tot es tan dificil i facil a la volta?? perque a la gent li costa tant entendres a ella mateixa?? tantes preguntes...tan poques respostes...


Espere que algú m'entenga, i si ningu menten, al menys ja he complit el meu objectiu, desfogarme un poc.


Dema sera un altre dia!

Tot depen de tot!!


Gracies per ser com sou!


vos vuic!!!