CONTES PER A NO DORMIR!

Si per un moment Déu s'oblidara que sóc un titella de drap... i em regalara un tros de vida probablement no diria totes les coses que pense, però en conclusió pensaria totes les coses que dic. Donaria valor a les coses no pel que costen, sinò pel que signifiquen. Dormiria poc. Somniaria més. Entenc que per cada minut que tanquem els ulls perdem seixanta segons de llum. Caminaria quan els altres parlen i com gaudiria d'un bon gelat de xocolata!

Si Déu em ragalara un tros de vida vestiria senzill i em tiraria de cap al Sol deixant al descobert, no sols el meu cos sinò també la meua ànima. Déu meu, si jo tinguera un cor, escriuria el meu odi al gel i esperaria a que sortira el sol, pintaria un somni de Van Gogh sobre els estels un poema de Benedetti, una cançó de Serrat seria la serenata. Regaria amb les meues llàgrimes les roses per sentir el dolor de les seues espines i el vermell petó dels seus pètals...

Déu meu, si jo tingués un tros de vida...No deixaria passar un sol dia sense dir-li a la gent que estime que l'estime. Convenceria cada home o dona que són els meus preferits i viuria enamorat de l'amor. Als homes els mostraria com n'estan d'enganyats en pensar que deixen d'enamorar-se quan envelleixen, sense saber que es fan vells quan deixen d'enamorar-se. A un xiquet li donaria ales, però el deixaria aprendre ell sol a volar. Als vells els ensenyaria que la mort no arriba amb la vellesa, arriba amb l'oblit.

Tantes coses he aprés de vostés, els homes...he aprés que tot el món vol viure al cim de la muntanya, sense saber que la vertadera felicitat està en la forma de pujar-la. He aprés que quan un nounat prem amb el seu xicotet canell el dit del seu pare, es queda enxampat per sempre. He aprés que un home sols té dret a mirar un altre cap avall quan ha d'ajudar-lo a aixecar-se.

Són tantes coses que he aconseguit apendre de vostés, però en realitat, de molt no em serviran, perquè quan em guarden a ditre eixa maleta, desgraciadament estaré morint-me.

Digues sempre el que sents i fes el que penses. Si sabera que hui es l'última vegada que et veuré dormir, t'abraçaria molt fort i resaria al Senyor per poder ser el guardià de la teua ànima. Si sabera que aquesta fos l'última vegada que et vegera eixir per la porta, et donaria una abraçada, un bes i et cridaria de nou per donar-te'n més. Si sabera que aquesta fóra l'última vegada que anara a sentir la teua veu, gravaria cadascuna de les teues paraules per poder sentir-les una vegada i una altra indefinidament. Si sabés que aquests són els últims moments que et veig et diria T'ESTIME i no assumiria absurdament que ja ho saps.

Sempre n'hi ha un demà i la vida ens dóna una altra oportunitat per fer les coses bé, però si m'equivoque i avui és tot el que ens queda m'agradaria dir-te quant t'estime, que no mai t'oblidaré. Demà no està assegurat per a ningú, jove o vell. Hui pot ser l'última vegada que veges els que vols. Per això no esperes més, fes-ho hui, ja que si demà no mai arriba, segurament lamentaràs el dia que no vas agafar temps per un somriure, una abraçada, un petó, i que estaves molt ocupat per fer realitat un últim desig. Mantín els que estimes prop de tu, dis-los a cau d'orella cm es necessites, estima'ls i tracta'ls bé, agafa temps per dir-los ho sento, perdona'm, per favor, gràcies i totes les paraules d'amor que coneixes.

Ningú no et recordara pels teus pensaments secrets. Demana al Senyor la força i la saviesa per expressar-los. Demostra els teus amics quant t'importen.


Gabriel García Márquez.






Simplement, impresionant.