Dissabte diferent

Enmig del bullit de la gent, comence a pensar… sé que avui no és un dissabte qualsevol... alguna cosa passarà…es fan les 4:30 de la nit, i ja res és el que pensava que seria, estic a primera fila de la discomòvil, però no em menege… la gent passa fugaç pel meu costat... decidisc anar-me’n…
Bé o mal fet, no ho sé, ho faig sola, viatjant per cada carrer de Pedreguer passen els minuts i vaig pensant… comencen a ixir-me paraules de la meua ment, reflexions…
Deuria ser més directa, però no m’ix. Deuria ser més honesta amb mi mateixa, però no sé. Ara bé, deuria? No, sóc com sóc, ningú ni res pot canviar eixe fet…
Ja fa 10 minuts que camine, ni una ànima pels carrers, tots estan ballant o fent el gamba, o coneixent noves amistats o a saber... a la discomòvil, eixa mateixa que a mi, avui, em pareixia un soroll… ep! Dues motos passen, m’amagaré per si acàs…
Ja posats, em pose a pensar en les meues amistats, i en les amistats un poquet més especials, els done massa importancia? Em faig massa, com dir-ho, pesà? Bec, nosé. Acabe preocupant-me massa i, perquè no dir-ho, passant-ho mal a esquenes de les persones que els importe, però de que servix dir-ho ara, ara que estic bé i no fa uns dies, que és quan estic mal i ho necessite? Tantes preguntes sense resposta…
Ep! Acaba el meu viatge, carrer depòsit nº26, he arribat al meu destí, o almenys, al meu destí d’aquesta nit, ja són les 5… massa he pensat avui… i, efectivament, ha sigut un dissabte diferent, massa diferent, però ara ja és hora de dir-li el típic “bona nit” a l’àvia i a deixar de pensar per hores. Encara que, tal volta, el meu subconsient no em deixe…

Aparta’t, vigila, amb compte…