CONTES D'AMORS I ALTRES DESASTRES!

COM UNA CARÍCIA Q MAI ARRIBA A TOCARTE, PERO ET ROÇA LA PELL...

…de tal manera q t’aborrones, i tanques els ulls per a desitjar en totes les teues forçes q la carícia arribe de un moment a l’altre…q si eixe roce ha deixat eixa sensació tan placentera en el teu cos, potser en la carícia arribes a l’orgasme!

Cada vegada que pensava en ell, cada vegada que el tenia aprop, que sentia la seua veu tan aprop de la meua orella que era com si les vibracions de les ondes sonores de la seua veu resonaren per tot el meu cos durant hores…i hem feien vibrar!

Potser perque necesitava un sol bés en el moment adecuat per a adonar-me’n de moltes coses…i veia q el temps al costat d’ell pasava, pero eixe bés mai arribava.
I a pesar de ser inmensament feliç tenint tan a prop a Ferran, anhelava plenar-me els llavis de tendressa, i a la volta omplir el buit q havia dins de mi!
Desde el primer día vax vorer reflajada una llum al seus ulls a on jo mateixa hem reflejava, eixa manera de mirar-me q tantes voltes havia esperant en ansia!
Eixa manera de no acabar-me…
Cada dia q pasava era esperar q es tornara a repetir eixe moment en el q la atracció a primera vista gobernava per damunt de tot.
Ens estimaven i a pesar de no haber sentit els llavis sobre els altres, no ens feia falta per a adonar-nos! Estavem ben segurs q volien passar els dies junts…

Per fi va arribar el dia, en el q darrere de una vespra de aproximar-nos, de estar en contacte continu…la passió ens va invadir, i vam anar en busca del altre en el mateix moment! Va arribar tant perfecte…con si estiguera preparat, meditat.
Volia detindre el temps, i quedar-me tan unida a ell per sempre…
Al separar-me dels seus llavis una extranya sensació hem va recremar per dins!
De sobté vax sentir com m’invadia la por…de que alguna cosa ixirá mal dins de tanta perfecció, q d’un dia a l’altre tota aquella historia s’esfumaria com si res haguera passat!
I vax pendre la decisió cobart de fugir d’ell…de fugir d’un problema que no existia.

I ara a kilometres de tu, que va a ser de mi?
El temps eu dira…
Mentres passen els dies vax malgastant paraules en altres mentres somníe en tu !
Com no et puc tindre hem limite a acariciar-te, a tindret, a abraçar-te, a besar-te...en els meus somnis !
Cansada ja de no saber si t’odie més que et desitge…i el meu cor seguix demanan-te a crits!
Seguix reclamant la teua preséncia!
Sabent que tu posiblement ja tens altra vida sense mi…fart de esperar a que el meu cap loco s’asente!

Posiblement, passen anys…
Passen anys on la soletat es fa la ama de la seua vida!
Potser…
Potser la tristessa plene els seus ulls durants mesos
O potser s’enadone de q tampoc hem necesitava tan com el q es pensava.

Sols m’agradaria q contara en la meua presència,
Que la raó d’esbocar una sonrisa fora saber q en algún lloc estaré pensant en ell
Que estare desitjant tindrel al meu costat
Que contaré els segons per tornar a tindrel entre els meus braços!

I tindre clar q la única raó per la q vax fugir es per a donar-me conter de q realment es necessari per a la meua vida!
Que volia vorer q sense Ferran hem costava respirar…ja que ell era el meu aire!
Vax volar d’aquest lloc…vax decidir fer-me eixe favor!
Sabent q m’arriesgava a tornar i no vorel al mateix lloc…
Ni siquiera van pasar dies per a saber en certessa, el q no volia saber…
Del q fugia per por…
Pero fugir del seu amor, no hem va servir de res

quantes senyals necesite per a donar-me conter de alguna cosa tan evident!
Pero com espere eixe moment!

Mentres vax de camí a casa, vax pensant en que unicament torne per tu, que torne a per tu…PER A TORNAR-TE A SENTIR COM EIXA CARÍCIA QUE NO ARRIBA A TOCAR-TE PERO ET ROÇA LA PELL!