de vegades, la nostàlgia em fa una visita...

Si un dia et digué un t'estime
era perquè algo en mi creixia.
Va ser per casualitat,
però esvaïr-se, no volia.

Aquell sentiment creixia sense aturar-se,
amor en esència pura.
Ningú el podria fer callar,
eixa sensació conduia a la locura.

Les primaveres passaven
amb aventures, eixides i algunes baralles.
Les tardors s'aturaven
amb caricies i petons, acompanyats de rialles.

Un dia et vaig notar rar
com si tot hagués canviat.
-No passa res- em digueres.
Massa tart, ja res seria el d'abans.

Ara que ha passat el temps
dis-me si el mateix encara sents.
Si tot allò que experimentàrem junts
no s'ho ha endut el vent.